Josep Pedrals. Poeta

  • Poesia a escoles i instituts

    Presentació:

    Per apropar la poesia als infants i joves, no hi ha res més pràctic que fer que en gaudeixin. Això vol dir que la nostra tasca no és la d’adoctrinar sobre la manera com ha de ser interpretat un poema, sinó la de transmetre el plaer que comporta. És tan senzill com predisposar-se amb la poesia de la mateixa manera que hom es predisposa per escoltar una cançó.

    La proposta, doncs, parteix de la idea que no hi ha un significat tancat del text, sinó que hi ha unes tècniques que fan possible que el text signifiqui.

    Amb aquest pla, cada alumne rep les eines per poder, per si mateix, adonar-se i constatar els jocs que hi ha en el poema, pronunciar i formular el so que se’n deriva, entreveure i calar la presentació visual del text, endevinar i comprendre de què parla…

    No cal entrar en discussions dogmàtiques del que és poesia i el que no ho és. La poesia, per si mateixa, es presenta amb uns límits vagues i confusos.

    Això fa que la poesia tingui l’avantatge de no estar ni deixar d’estar mai de moda: pot ressuscitar formes i fórmules de tots els temps sense que quedin anacròniques, pot explotar amb tota la modernitat del món possibilitats que havien quedat en letargia durant segles, i pot pensar-se des de la contra sense problemes perquè fins i tot les reaccions més furibundes contra l’art de la lírica ja formen part de la tradició.

    Presentem la poesia, doncs, com una tensió entre els elements formals, aquells que donen una estructura i un sentit, i els elements novel·lescos, aquells que representen uns caràcters i uns esdeveniments: la tensió entre el RITUAL i la FICCIÓ.

    Desenvolupament de les sessions:

    Les sessions a escoles i instituts tenen l’estructura d’un recital-espectacle obert i comentat. A partir d’unes determinades lectures, presentades amb gràcia i sal, Josep Pedrals va desplegant suggeriments diversos que serveixen per obrir vies i possibilitats expressives. De mica en mica, seduint per diversos fronts, arriba a tocar les sensibilitats més distants i a mostrar -una mica- l’amplitud de la poesia.

    Per això, diem i comentem poemes que ens serveixin per plantejar els temes següents:

    La potència de la imatge poètica

    L’enginy dels jocs de paraules

    La perfecció d’algunes formulacions

    La sorpresa lèxica

    El treball amb l’excés i la mancança

    La facilitat i la dificultat dels recursos

    La musicalitat i la coreografia que la poesia conté en si mateixa

    Algunes relacions entre ciència i poesia

    Els missatges xifrats que es poden amagar en els poemes

    La força catàrtica de la poesia per expressar enuig o plaer

    La relació inseparable entre fons i forma

    La rítmica i la sonsònia

    L’energia i l’eficiència del discurs poètic

    L’humor i la ironia

    L’èpica i la tensió argumental

    La poesia com a tècnica mnemònica

    La vena sensible i la sentimentalitat

    El record i el desig

    La capacitat per dir l’insignificant i l’incommensurable

    Entre els exemples i els comentaris, ben lligats i presentats amb naturalitat, anirem donant veu als alumnes perquè puguin fer lligams obertament amb tot tipus de coneixements que ja tinguin al cap. El fet de poder constatar o trobar les pròpies referències ajuda a cohesionar el discurs i la realitat quotidiana.

    Durada: entre 60 minuts i 90 minuts

    A qui va dirigit: Alumnes de primària, ESO i Batxillerat (adaptant-ho a l’edat dels alumnes)