Josep Pedrals. Poeta

  • És un dir

    En aquest recital, plantejat al voltant del mateix fet de recitar, Josep Pedrals ens proposa algunes preguntes.

    Ja sabem que les paraules se les endú el vent, però: on se les endú? Les arrossega? Es van barrejant les unes amb les altres o són destriables enmig de les ràfegues? Queden esvaïdes o segueixen sonant nítides? Hi ha algun racó de món on s’acumulin totes les paraules, arremolinades? Es produirà un tornado de paraules? Segueixen algun moviment cíclic, les paraules en el vent? Poden tornar al lloc on han estat originades? T’empassaràs el que has dit encara que no vulguis?

    El poeta Pedrals es deixa anar i fa una selecció aleatòria de poemes seguint les reaccions del públic i l’instint de qui porta més de 25 anys dient poesia. Un atac de llibertat que sempre qualla en una bona estona de pensar, emocionar-se i embadalir-s’hi. Deixeu-li fer, que sap el que es fa.

    Contractació